La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sabina d’Àger

A Talavera, durant la persecució decretada per Dioclecià i Maximià aplicada pel governador Dacià a principi del segle IV, el germà de Sabina, Vicenç, fou empresonat per cristià i per no voler adorar als déus pagans. Un nit, esperant l’acompliment de la sentència de mort, Sabina i la menor de les germanes, de nom Cristeta, el van ajudar a fugir. A Àvila (Castella i Lleó), els van detenir a tots tres i els van aplicar diferents turments fins que els van matar a cops de maça; això passava l’any 303 o 304.

Els tres cossos, abandonats a la intempèrie, van ser protegits per una serp. Un jueu que volia mofar-se de les restes dels màrtirs, en veure’s amenaçat pel rèptil va adonar-se de la seva mala acció i es va convertir al Cristianisme. Posteriorment, en el seu honor, aquest convers els va edificar un temple que fou punt d’origen de la veneració dels tres sants. 

La seva festa se celebrava, segons l’edició d’uns antics goigs, el 29 d’agost; Antoni Vicent Domènec assenyalava que a Àger la diada era el diumenge anterior al dia dels apòstols sant Simó i sant Judes Tadeu, 28 d’octubre, però aquest autor no l’associa amb la màrtir d’Àvila.

Santa Sabina era considerada patrona de l’arxipestat d’Àger que va tenir jurisdicció exempta fins a 1874.

En el segle XI, Arnau Mir de Tost, senyor Àger, hauria obtingut les relíquies de santa Sabina a Àvila en el seu viatge a Sant Jaume de Galícia. El culte per la santa, però, no va arrelar fins al segle XV, en època de l’abat Vicenç Segarra. Des del segle XVI , segons Villanueva, les relíquies eren dipositades en una preciosa urna de banús amb relleus de vori representant personatges, recordant episodis de la vida i martiri de la santa i germans, desapareguda per la Guerra del Francès.

Sant Pere d’Àger (Noguera) és un conjunt monumental pel recinte emmurallat de la vila, pel castell i per les dependències del monestir canonical,  amb la col·legiata de Sant Pere. Al segle XI suposà la consolidació de la conquesta cristiana sobre l’ocupació sarraïna a les terres de Ponent.

De l’església medieval de Sant Pere, en destaca  les restes de la cripta d’estil romànic i les reformes efectuades en els segles XIV i XV que responen a l’estil gòtic com la part de claustre conservat i altres dependències.

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?