La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Tecla, la santa amb tres braços

Tecla (primera meitat del segle I, Iconi, Anatòlia central, Turquia – Abans de l’any 65, Selèucia, Mersin, Turquia) fou una jove verge que, després d’escoltar les paraules de Pau de Tars quan predicava a la seva ciutat natal, se’n va fer admiradora i deixeble tot exaltant les virtuts de la puresa i la castedat. La seva família, la seva mare i el seu promès,  ignorant els desitjos de la noia, va fer empresonar-los i jutjar-los a tots dos, aplicant suplicis a Pau i enviant Tecla a la foguera. Miraculosament, el foc es va apagar per una sobtada tempesta.

Després d’aquests fets, Tecla va acompanyar Pau en els seus viatges d’evangelització per  l’Anatòlia. Arribats a Antioquía de Pisidia, un magistrat de la ciutat, veient la bellesa de Tecla, la va voler prendre però ella s’hi va negar tot posant-lo en ridícul davant la població . Fou presentada davant el governador per la seva acció i aquesta la condemnà a sotmetre-la a les feres. Per diverses vegades i exposada a diferents bèsties salvatges, fou salvada i protegida. Davant la superació de tants perills, el governador la va posar en llibertat i Tecla es va reunir, a Myra de Licia des d’on va retornar a la seva població d’origen; allà va convertir la seva mare. Finalment, Tecla va viure retirada durant setanta-dos anys a una cova on va vèncer qualsevol atac i temptació de perdre la seva virginitat.

Aquesta narració és recollida en el text Acta Pauli et Theclae considerat apòcrif de gran difusió en els primers segles del cristianisme, especialment per terres d’Orient. Tecla es considera màrtir, pels suplicis viscuts en vida en defensa de la castedat, malgrat que no consta la seva mort de forma violenta.

Sol ser presentada com a donzella jove, amb llarga cabellera, túnica llarga i mantell així com pot ser coronada com les verges més il·lustres. A una mà porta la palma del martiri. La iconografia catalana sol representar santa Tecla aguantant, ella mateix, la relíquia venerada a Tarragona. Com que aquesta era un braç que estava ubicat en un reliquiari anatòmic, curiosament, esdevé la única santa amb tres braços. Aquest tercer braç subjecta, amb els dits una creu en forma de Tau grega que, a més, representa la inicial de la ciutat.

La festivitat se celebra el 23 de setembre. És copatrona de la ciutat de ciutat de Tarragona que li dedica la Festa major declarada Festa tradicional d’interès nacional des de 1996 i classificada el 2010 com a Festa patrimonial d’interès nacional. Es tracta d’una de les festes majors amb majúscules de Catalunya. La seva celebració arrenca de la rebuda de la relíquia el segle XIV i progressivament es va anar dotant d’elements, personatges i balls que han configurat el gran esdeveniment social d’avui. La participació de tota la ciutat, inicialment a partir dels gremis del segle XIV, es congrega en un seguici popular carregat de símbols tradicionals. El bestiari fantàstic, gegants i altres figures festives, els balls parlats, la iconografia i vestimenta diversa, la moixiganga, els castells i altres components formen una mostra de la riquesa de la cultura popular catalana construït al voltant del braç de santa Tecla. Aquest, representa l’eix històric i espiritual que s’exhibeix acompanyat de les autoritats eclesiàstiques i ciutadanes i embolcallat del sentiment i emotivitat de la població que el reconeix com a símbol d’identitat que els representa. 

Tarragona, per la creença que hi havia passat sant Pau en els seus viatges apostòlics i que santa Tecla l’hauria acompanyat, li va mostrar devoció des del segle XII. La presència de la relíquia de la santa a la ciutat catalana es de a una expedició enviada per Jaume II que es va dirigir a Armènia amb per adquirir-la a canvi d’un quantiós preu. La tornada a Tarragona, amb el preuat tresor, va tenir lloc el 17 de maig de 1321. La ciutat la va rebre amb una gran festa, preludi de la que es repeteix anualment. El 1370, la festa de santa Tecla havia adquirit un relleu tant gran que era equiparada a la de Corpus.

Santa Tecla també es patrona de Sitges (Garraf) i a Roda de Ter (Osona) dediquen la seva Festa major a santa Tecla. En aquesta població osonenca, tot i que la diada ja era celebrada des de finals del segle XIX, sembla que s’institucionalitzà arran d’una promesa en vot de poble: la celebrarien el dia en què ja no hi haguessin més morts en l’episodi epidèmic de còlera de 1854. La data es va escaure, precisament, en la festivitat de la santa.

Se la invocava davant els malalts agònics per tal que tinguessin una mort sense patiments. Oficiosament, en temps moderns, per associació del seu nom amb les peces que permeten escriure en màquines i ordinadors, se l’ha assignat patrona de la informàtica i Internet.

La Catedral Basílica de Tarragona està dedicada a santa Maria i a santa Tecla i s’aixeca al lloc on, segles abans, estava edificat el temple romà d’August i una mesquita posterior. Fou iniciada a partir de la conquesta cristiana i posterior repoblació de la ciutat el 1131 i consagrada el 1331. És de planta basilical, amb tres naus, tres absis i transsepte. Artísticament, presenta la transició del romànic cap al gòtic, des de la capçalera cap a les naus i la façana ja plenament d’aquest segon estil.

Entre les diferents capelles laterals cal destacar la dedicada a la santa titular, construïda expressament per acollir la relíquia venerada dins el reliquiari anatòmic d’argent en forma de braç, realitzat per Josep Rovira i Francesc Pintó cap al 1817. El projecte de la capella és de mitjan segle XVIII  i realitzada entre 1760 i 1775. Igualment cal esmentar la petita construcció coneguda com Santa Tecla la Vella, situada rere l’absis de l’edifici catedralici. La tradició diu que va ser construïda durant l’estada de sant Pau a la ciutat i que la va posar sota l’advocació de la seva deixebla; en realitat, però, és del segle XIII amb una capella afegida el XV.

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?