La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La constatació dels Sants Màrtirs com a nous patrons i protectors de la ciutat de Vic

Entre el 17 i el 24 d’agost de 1664 va passar només una setmana però, a Vic, van esclatar uns símbols que haurien d’esdevenir signes d’identitat: els Sants Màrtirs, que vuit anys abans eren objecte de controvèrsia entre el Consell ciutadà i el Capítol Catedralici, passaven a ser considerats, de ple dret, protectors de la Ciutat. Després que, inicialment, fos debatuda la seva condició davant sant Just, qui suposadament havia salvat Vic dels terratrèmols del segon quart del segle XV, sant Llucià i sant Marcià esdevenien els autèntics patrons.

Mossèn Segimon Cunill i, posteriorment, Ramon Ordeig van estudiar com l’obra de l’església de la Pietat, sorgida de les parets de l’antiga capella de Sant medieval de Sant Sadurní, semblava entrar en la recta final a la segona meitat del segle XVII. La construcció del nou temple, gest votiu i de la veneració vigatana als Sants Màrtirs, es devia a les aportacions i donatius dels ciutadans i als seus gremis.

Fins aquell moment, 17 d’agot de 1664, les sagrades relíquies dels dos sants, suposadament fills de la ciutat i martiritzats a l’Ausa romana l’any 255, havien estat dipositades a l’altar de Sant Sadurní que, d’antic, era sota el domini dels canonges tresorers de la Seu i del seu capítol. EL nou altar, dedicat a l’advocació mariana de la Pietat, restava en mans del consell municipal, a partir de la concessió establerta el 1613, de la comunitat de preveres i beneficiats fills de la ciutat. Mitjançant la concòrdia, signada entre el capítol de canonges i la clerecia de Vic, es va establir que, finalitzat l’altar de la Pietat, s’hi faria la deguda translació de la sagrades relíquies.

Així, el 17 d’agost de 1664, en presència del notari Joan Bpta. Oriol, els canonges Pere Ramis i Josep Nadal, tresorers de la seu i posseïdors de les claus que tancaven la reixa fixada al bell mig de l’altar de Sant Sadurní vam manar al prevere Josep Quintana, sacrista de la sagristia major de la catedral. Aquest, va complir tot dipositant la caixa de fusta entapissada de domàs vermell i ornamentada amb plata que acollia de restes sacres i la va col·locar dins una rica aquesta d’argent. Aquesta urna, situada damunt un baiard davant el mateix altar, havia estat costejada, el 1657, pel canonge Pere Ramis i el ciutadà, cerer d’ofici, Jaume Brunells; és la que va perdurar fins a 1936 i que, ocasionalment, es complementava amb un grup escultòric dels dos sants i fet amb el mateix material preciós que la resta. Una vegada es va acabar el ritual, van apropar-se a la Pietat tot el capítol i la resta de clerecia, acompanyats del consell municipal, que havia participat en el cant de vespres i completes a la catedral. Sota tàlem i a l’espatlles de quatre preveres, l’aquesta va ser conduïda a la seu, i col·locada sobre l’altar major, on va restar una setmana.

El 24 d’agost, altra vegada després de vespres i completes, el bisbe Brauli Sunyer va presidir la solemne processó formada per tota la clerecia i amb la presència del lloctinent del governador general de Catalunya i dels consellers de la ciutat. Sota tàlem i amb la corresponent reverència, les relíquies van retornar a l’església de la Pietat. En aquest cas, però, les relíquies es van dipositar damunt el nou altar. D’aquesta forma, reverent i cerimonial, es concedien de forma definitiva i declarada els nous patrons a les autoritats civils que n’exercirien, d’aleshores en endavant, de gelosos custodis.

I els símbols propis dels dos màrtirs serien incorporats al mateix escut de la Ciutat en forma de dues palmes martirials com, de fet, també ho havien estat a les monedes de llautó d’ús eclesiàstic, les pellofes, de la pròpia església de la Pietat. En els temps posteriors, a més, la seva presència es va fer notòria en moltes capelletes de carrer escampades pel nucli urbà comptant-se, amb la millor i d’un barroquisme excels, la mateixa Casa de la Ciutat.

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?