La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La devoció constatada

Tradició i llegendari a part, allò que no es pot obviar és de la presència de la devoció que mostrava la ciutat de Vic pels sants Llucià i Marcià, potenciada per la presència de les seves relíquies arribades en un moment indeterminat de la seva història. La transcripció del martirologi d’Adó, utilitzat a la seu vigatana des de la segona meitat del segle X[1], ja situava els dos màrtirs el 26 d’octubre ja que, després de fer referència d’altres sants celebrats en aquesta data esmentava In eodem die … luciani et marciani; o sigui: “En el mateix dia, sant Llucià i Marcià”. Semblant referència apareixia en el martirologi transcrit l’any 1061. Aquest document, però, conté una postil·la escrita al marge i relacionada amb dos signes semblant als actuals asteriscs. En una lletra manuscrita menys acurada que, sense saber-se en quin moment es va escriure, sembla una de les primeres mencions al vigatanisme dels dos màrtirs, diu: *quorum corpora jacent in Villa Vici in Capella S. Saturnini, in Caxia, quae est retro Altare[2]. O sigui: “el cos dels quals es troba a la vila de Vic dins la capella de Sant Sadurní, en una caixa que hi ha darrera l’altar”. Aquesta atribució i esment de les relíquies no es reprodueix en el martirologi[3] escrit al segle XII. En canvi i ja de forma definitiva, el martirologi utilitzat a la seu vigatana a partir del segle XIV i fins al XVI, en aquest cas com a transcripció del martirologi d’Usuard,en la data del 26 d’octubre i juntament als altres sants fetejats incorpora la següent dada: Eodem die sanctorum luciani et marciani martirum quorum corpora iacent in villa vici in capella sancti saturnini[4]. És a dir: ”El mateix dia dels sants Llucià Marcià màrtirs els cossos dels quals jeuen a la vila de Vic en la capella de Sant Sadurní”.

La devoció als sants màrtirs Llucià i Marcià estava ben arrelada quan el bisbe Berenguer de Saguàrdia, l’any 1326, els esmentava juntament a sant Just i sant Bernat Calbó , en demanar almoines per a les obres del nou claustre de la seu, afirmava: ...nec non sanctorum martirum Luciani et Marciani, qui in civitate praedicta fuerunt palma martirii coronatii (...) quorum corpora ibidem requiescunt, devotionis causa accesserint, annuatim singulis singulas quadragenas pro quaelibet horarum divini officii, quibus in ecclesia ipsa interfuerint[5]. És a dir: “...dels sants Llucià i Marcià que a l’esmentada ciutat de Vic van ser coronats amb la palma del martiri (...) els cossos dels quals allà descansen, que van ser causa de devoció, cada quaranta hores anuals d’ofici diví, per als quals van estar vigents a la mateixa església”.

L’any 1342 va succeir un fet que va quedar incorporat en l’imaginari relacionat amb les relíquies de sant Llucià i sant Marcià.  El 24 de maig, quan es van traslladar les relíquies dipositades des de l’urna de fusta de roure original a una de daurada pagada pel vigatà Andreu Barrat, va esdevenir el cas prodigiós que, tot i tenir la mateixa capacitat que l’anterior, les cendres no van cabre al nou continent i es van haver de repartir aportant-ne una part a un saquet[6]. Aquesta translació, estant absent el bisbe Galcerà Sacosta, es va fer sota la responsabilitat de tres canonges del capítol catedralici  Pere de Surrigueres, Berenguer Colomer i Pere Joan d’Avenc. S’explica que “hallaron muchos huesos intactos, y cenizas de otros que despendían olor muy agradable, u una toalla de seda[7]”. El fet, diu mossèn Segimon Cunill, “abrandà més i més el fervor dels vigatans envers els seus gloriosos protectors[8]” i va passar a ser commemorat anualment a el dilluns de Pentecostès[9].

Antoni Vicent Domènec explica que aquesta translació va tenir lloc després de celebrar-se Capítol general al nou claustre de la catedral “en el qual atento, que los cuerpos de los bienaventurados martyres S. Luciano , y Marciano no estaban con devida reverencia en su arca, por ser de madera, y pobre... [10]”.

L’any 1386[11], el reliquiari daurat, seria substituït per una urna d’alabastre de factura plenament gòtica i que actualment és conservada al Museu Episcopal de Vic[12] [vegeu figura 16]. Aquesta és, segons descripció del mateix Museu, una “urna de pedra treballada per la cara frontal i escapçada en tot el terç superior[13]”. La cara frontal, segons la darrera edició de les col·leccions del MEV, “conté la representació de tres episodis de la seva vida [dels sants Llucià i Marcià] tal com són descrits per la Llegenda àuria. Així, la primera escena (a l’esquerra) ens presenta Llucià i Marcià fent ús de les arts diabòliques per temptar tan insistentment t com infructuosa una donzella verge i casta. La segona escena (al centre) representa el moment en què Llucià i Marcià, ja convertits al cristianisme, són conduïts davant el pretor Sabí, que els interroga i els condemna. A la tercera escena (a la dreta) s’hi veu la representació del martiri, en la qual trobem  una anticipació de la fórmula iconogràfica que acabaria imposant-se per representar els sants màrtirs: lligats a una columna i entre flames[14]”.

Els episodis de moviments sísmics de 1427 i 1428, es van fer sentir al territori de la ciutat de Vic. Ramon Ordeig afirma que, el 8 de maig de 1427, la població vigatana i de l’entorn va encomanar-se als protectors celestials: “una solemne processó de rogatives, portant les relíquies dels sants màrtirs Llucià i Marcià, recorregué els somoguts carrers de la ciutat, mentre que es pregava per l’acabament del sinistre[15]”. La intercessió dels dos sants devia tenir el seu efecte, a ulls dels fidels vigatans, com consta en acord del consell de las ciutat de 6 de juliol de 1427:

“Attanents la present ciutat ésser dotada de dos preciosos joells, ço és,  dels gloriosos màrtirs sent Lucià e sent Marcià, los quals són stats intercessors entre nostro senyor Déu e tot lo pobla de aquesta ciutat en cacaptar gràcia a ell axí de relevar los molt expeventables senyals de terrastrèmols e d’altres com encara de donarnos aygua als blats e a tots altres fruyts de la terra...[16]”.

L’església de sant Sadurní i, concretament, l’urna dels Sants Màrtirs es va veure afectada pel moviment sísmic que es va sentir a Vic el 2 de febrer de 1428 amb rèpliques de menor intensitat fins al mes d’agost d’aquell any. Aquest terratrèmol va tenir l’epicentre a la vall de Camprodon que és on es van sentir els majors efectes conjuntament amb Sant Joan de les Abadesses, la vall de Ribes i la vall de Bianya[17]. El canonge Ripoll assenyala que els desperfectes a l’església de Sant Sadurní i a l’urna dels Sants Màrtirs van ser les úniques incidències de les quals es té notícia, que considerava més aviat menors, i especifica, amb aquestes paraules:

“...no habiendo sufrido menoscabo alguno ni la iglesia catedral, poco apartada de la de S. Saturnino, ni la misma torre  de la catedral que todavia subsiste, ni otra alguna de las capillas antiguas que aún subsisten no lejos de esta ciudad[18]”.

Malgrat això, la documentació de l’època esmenta:

“Cum in civitate Vicen. In partita vocata de Montechateno quedam fuerit et sit edificata capella sub invocatione S. Saturnini intus quam... recondita sunt et conservantur corpora martirio combusta, et polvorizata gloriosorum SS. MM. Luciani et Marciani... Cum itaque dicta capella que propter terremotus maximos qui in dicta civitate et locis circumvicinis viguerunt, et caxia ubi corpora dictorum Martirum conservantur maxima indigeant reparatione, fueritque insuper pro augmentatione ipsius capelle quoddam pulcrum opus noviter inceptum...[19]

És a dir, “com a la ciutat de Vic, al lloc que li diuen de Montcada, va ser edificada una capella sota l’advocació de S. Sadurní, dins de la qual eren recollides i conservades les cendres dels cossos dels sants màrtirs Llucià i Marcià... i com a l’esmentada capella, tan pròxima al gran terratrèmol que va tenir lloc en la dita ciutat i llocs del voltant, on la caixa dels cossos dels dits màrtirs eren conservats, necessitaven una gran restauració, i  va ser empresa la iniciativa de refer la capella amb una nova gran obra”. L’any 1430, els consellers de la ciutat demanaven subvencions per reformar i ampliar l’església de Sant Sadurní com a mostra de gratitud vers els dos Sants Màrtirs per la seva protecció i haver protegit la ciutat dels moviments sísmics[20]. En el mateix sentit, el bisbe Jordi d’Ornós (1424-1445) va concedir, en data de 3 de juny de 1435, 40 dies d’indulgència per qui col·laborés en les esmentades reformes[21].

Respecte a les obres a l’església de Sant Sadurní, a causa dels efectes dels terratrèmols, esdevindrien les primeres actuacions que l’acabarien convertint en l’edifici dedicat a la Mare de Déu de la Pietat, suposant primer una ampliació de l’antiga. L’urna  de les relíquies dels Sants Màrtirs, igualment afectada i reparada, seria la d’alabastre estrenada el segle anterior.

La nit del 24 al 25 de maig de 1448, un nou terratrèmols va afectar les terres catalanes amb greus afectacions en edificis i en pèrdua de vides humanes. Vic va quedar preservada dels efectes. En aquest cas es va creure que, per la proximitat amb la diada de sant Just (28 de maig), aquest havia estat el protector de la ciutat. Des d’aleshores, quedaria assignat aquest patró com a defensor davant els moviments sísmics en detriment del Sants Màrtirs.

L’any 1532, el Consell de la ciutat i el Capítol catedralici, es van posar d’acord, no sense friccions, per pagar l’elaboració d’un bust reliquiari d’argent sobredaurat per a cadascun dels Sants Màrtirs[22]. Aquestes dues peces, però, van desaparèixer en moment no conegut i no es conserven.

L’any 1657, l’urna d’alabastre d’estil gòtic va ser canviada, per una arqueta de plata pagada pel canonge Pere Ramis i el ciutadà Jaume Brunells. Aquesta va perdurar fins al 1936 en que va desaparèixer. Després de la contesa bèl·lica civil es va realitzar l’urna actual, a imitació a l’anterior que encara avui es pot veure[23]  [vegeu figura 17].

Les relíquies dels dos sants eren presents, i no només ocasionalment, a la catedral de Vic.  El canonge Ripoll, en una relació de relíquies venerades a la seu, feia constar: “També els cossos dels sants màrtirs Llucià i Marcià que van viure en aquesta ciutat, igualment guardats en un altre reliquiari de plata, els quals són valedors davant Déu quan nosaltres els hi preguem tot invocant pluges[24]”.



[1] ABEV Martirologi 128ª, f. 125v

[2] ABEV Martirologi 128B, f. 105 v

[3] ABEV Martirologi 129, f. 93 v

[4] ABEV Martirologi 130, f. 75 v

[5] Document esmentat a: Villanueva, Jaume. Viage literario a…, vol 7, p. 263, doc. VIII

[6] Ordeig, Ramon. Llegendes vigatanes [op. cit.] p. 41

[7] Salarich, Joaquin. Vich, su historia…. [op. cit.] p. 147

[8] Cunill, Segimon. “Els reliquiers de les cendres dels Sts. Mártyrs II”. Butlletí de la secció d’exploracions del Centre Excursionista de Vich, época 2, núm. 2, p. 7

[9] Salarich, Joaquin. Vich, su historia…. [op. cit.] p. 148

[10] Domenec, Antoni V. Historia general de…[op. cit.], p. 198

[11] Cunill, Segimon “Els reliquiers de les cendres dels Sts. Mártyrs I”. Butlletí de la secció d’exploracions del Centre Excursionista de Vich, época 1, núm. 23 [s.p.] (exemplar manuscrit conservat a l’ABEV).

[12] MEV 10658

[13] Bracons, Josep. Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs; ABEV, 1983, p. 114

[14] Bracons, Josep. “Urna de sant Llucià i sant Marcià”, dins Museu Episcopal de Vic: guía de col·leccions. Vic: Museu Episcopal de Vic; Bisbat de Vic; Ajuntament de Vic; Generalitat de Catalunya, 2003, p.195

[15] Ordeig, Ramon. “Aspectes del segle XV vigatà segons els acords del Consell Municipal”. Ausa, 1982, vol. 10, p. 17

[16] AMVI, Llibre d’acord 1 (6 de juliol de 1427). Transcrit per Ordeig, Ramon. “Aspectes del segle…” [op.cit.], p. 17, nota marginal 21                                                                                                                                                                                                                                             [17] Olivera, Els Terratrèmols dels ... [op. cit.], p. 135 i ss.

[18] Ripoll, Jaume. Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña á principios y mitad del siglo quince, de cuyo azote ó se vió enteramente libre ó esperimentó ligeros daños la ciudad de Vich por la intercesión de su hijo y patrono S. Justo. Vic: Ignacio Valls, 1829, p. 5

[19] Ripoll, Jaume. Documentos que pueden… [op. cit.]

[20] AMV, LLibre d’acord 1 (24 de març de 1430). Esmentat per Ramon Ordeig [op. cit.] a la nota marginal núm. 24

[21] Ripoll, Jaume. Documentos que pueden… [op. cit.]

[22] Cunill, Segimon. “Els reliquiers de les cendres dels Sts. Mártyrs II”. Butlletí de la secció d’exploracions del Centre Excursionista de Vich, época 2, núm. 2, p. 8

[23] Ordeig, Ramon. Llegendes vigatanes [op. cit.], p. 29

[24] Ripoll, Jaume. Breve sumario de las sagradas reliquiasque se guardan y veneran en la santa Iglesia catedral de Vich. Publicale D.J.R.V. con algunos documentos que pueden ilusrat su historia. Vic: Ignacio Valls, 1832, p.2 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?