La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El santuari de Rocaprevera, a Torelló, celebra el seu aplec

El santuari de Rocaprevera es troba a tocar del nucli urbà de Torelló (Osona) i arran d’un antic camí que anava d’aquesta població a Vic. Dins la tipologia de santuaris, apuntats en un article anterior, respondria a condicions pròpies de santuaris més tardans; segons la tradició, la seva història arranca a finals de segle XIII i segons la documentació a inicis del segle XV.
Fortià Solà[1] esmenta que el 1284, un sacerdot de nom Marc Roca, va construir un pedró o oratori dedicat a la Mare de Déu el lloc, a tocar de l’esmentat camí, que duia el nom de “roca prebera” per la raó que hi naixia l’arbre pebrer. Com s’escau a tot santuari marià, el seu origen està embolcallat per una llegenda. Aquesta relata l’enfrontament del sacerdot Roca amb el diable al qual va vèncer gràcies a la invocació de la Verge que se li apareixeria, en forma d’imatge escultòrica, en el punt on li dedicaria el pedró.[2]
Les primeres referències documentals, com recorda el mateix Fortià Solà, són de deixes de principi del segle XV que permeten substituir l’antic oratori per una capella. La família d’Antoni Vinyes, que havia expressat la voluntat d’afavorir aquesta construcció, va fer realitat l’edificació d’un temple inaugurat el tercer diumenge de setembre –d’aquí ve la data del tradicional aplec- de 1429.[3] Aquesta primera capella va ser reformada a finals del segle XVIII amb diverses modificacions durant el XIX. L’edifici actual, però, es deu a l’arquitecte Josep M. Pericas que en va dissenyar la reforma duta a terme entre 1923 i 1924. La definció de les línies generals apareix al volum Santuaris d’Osona i el Ripollès: “és un temple rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri. Té un marcat aspecte modernista, en la línia del que s’ha anomenat estil Pericas, amb notables adaptacions dels recursos constructius del romànic i del clàssic”.[4]
La imatge mariana que es venera a Rocaprevera és una talla de Josep M Camps i Arnau que es va col·locar al cambril del santuari el 15 de setembre de 1940. Es tracta d’una escultura que segueix les línies de la que va ser destruïda a l’inici de la Guerra civil espanyola.
La darrera actuació arquitectònic important realitzada al santuari és de 1999 quan es va inaugurar la cripta en la qual es va instal·lar l’arqueta de sant Fortià.
La relació entre Rocaprevera i sant Fortià ve d’antic. La tradició diu que aquest Sant, del qual es veneren les relíquies a Torelló des de finals del segle XIII, és un dels innocents morts per Herodes. Una llegenda fabulosa, que recull Lluís Thomasa, es refereix a l’arribada d’aquestes restes: “el cofret que contenia el Sant Cos fou deixat per un colom a la font del Raig o de Rocaprevera; i que, en record o senyal, el colom deixà vestigi de les seves petjades a la roca dura. El mateix colom el transportà a l’església parroquial i el deixà al cor. Això succeïa el 6 de desembre de l’any 1298”.[5] En qualsevol cas, les relíquies de sant Fortià es deuen al tràfec de relíquies durant les croades i els viatges a Terra Santa.
L’església parroquial de Sant Feliu de Torelló ha tingut, de segles enrere, un altar dedicat a sant Fortià. Allà es dipositava la marededéu de Rocaprevera cada vegada que calia retirar-la del seu santuari per efectuar-hi reformes; així va ser el 1780 i el 1923.[6]

L’aplec, el tercer diumenge de setembre

El santuari de Rocaprevera celebra l’aplec el tercer diumenge de setembre. Tot Torelló es volca, durant diversos dies, a festejar la diada més celebrada del santuari. La tradició encomana l’organització de l’aplec a un grup de pabordes; solen ser sis parelles, de les quals alguna ha de ser de pagès i assumeixen aquest encàrrec durant dos anys.
A més del santuari, on s’oficien diverses misses, l’esplanada que l’envolta esdevé l’escenari, per excel·lència, de la festa; s’omple d’animació gràcies a jocs infantils, a la típica tómbola de Rocaprevera i a la música de cobla que acompanya les ballades de sardanes i els balls de ‘gegants’ i ‘capgrossos’.
Precisament els ‘gegants’ i ‘capgrossos’ de Torelló tenen una significació especial dins l’aplec de Rocaprevera. L’any 1908, després que l’Ajuntament llogués aquests personatges festius per a la Festa major de Sant Feliu va comprar-los; els va fer ballar, per primera vegada com a propis, a l’aplec de Rocaprevera d’aquell any.
Per commemorar el centenari d’aquest fet, l’any 2008, es van preveure dos fets extraordinaris. Per una banda, es va estrenar un nou capgròs que, per votació popular, porta el nom de la Pescallunes i que ha estat elaborat a Terrassa amb disseny de Jordi Grau.

 

Imatges de l'aplec de 2008

 


[1] Fortià Solà va dedicar el capítol LXIX de la seva història de Torelló, publicada en dos volums, al “santuari de la Verge de Rocaprevera”: Solà i Moreta, Fortià. Història de Torelló: monografia basada en els Arxius Parroquial i Municipal de la vila. Vol. 2. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, p. 195 - 212

[2] Santuraris d’Osona i el Ripollès. Vic : Edicions del Bon Temps, 1995 [Fascicles del setmanari La Marxa de Catalunya], Fascicle 1, p. 3

[3] Solà; Íbid, p. 199

[4] Santuaris; Íbid, Fascicle 1, p. 12

[5] Thomasa de Subirà, Lluís. La vall de Torelló. Barcelona: Selecta, 1963, p. 149

[6] Solà; Íbid, p. 200 i 205

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?