La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El ‘Carnestoltes manlleuenc’ II: diumenge anterior a Dijous Gras. Cançons i cobles del segle XIX

El diumenge anterior al Dijous Llarder (alguns autors situen aquesta activitat el diumenge posterior) arribava el gran personatge: el gran Carnestoltes. Havent dinat s’acostumava a organitzar una gran rua que anava a rebre ‘en Carnestoltes’. Joan Amades explica que a l’entrada del Manlleu, uns quants, que ja s’havien avançat, lliuraven als que arribaven un ninot de palla estrafet, amb careta i vestits estrafolaris que era passejat per tota la població. De tant en tant, un pregoner proclamava les excel·lències del Carnestoltes. De retorn i acompanyant en Carnestoltes es feia camí cap a la plaça major i s’acabava la festa amb el contrapàs cerdà enmig de gran tabola i follia. Els ballaires tenien gran punt a envoltar amb les seves evolucions els pobres músics fins a fer-los caure i rodolar per terra, emportats per l’enfollit remolí, i més d’un n’hi havia hagut que havia sortit esbroncat de la jovenívola bromada (1).
A la nit, hi havia el ‘sarau de Llum’. Aquests ‘saraus’ es feien cada dia del període de Carnestoltes, i consistien a improvisar ball a cada barri o carrer, ja fos en una taverna o a casa d’un del veïnat (2).

Les cançons, cobles i sermons
Hi ha dos exemples de cançó dedicada a ‘en Carnestoltes’ que, per les seves estrofes, es poden considerar plenament manlleuenques. una i altra mantenen grans semblances i relaten algunes de les manifestacions pròpies de les festes locals.

La primera de les cançons la va recollir Antoni Contijoch de la veu de Josep Casas (Pep de l’Erm) que l’havia sentit a cantar al seu padrí durant las segona meitat del segle XIX (3).

CANÇÓ DEL CARNESTOLTES

Poseu-vos tots en bon ordre,
Tots els que voleu seguir
Les bullícies d’aquell home
Que ens farà molt divertir.

Preneu tots una advertència
I dieu si no és veritat
Que si voleu pastar “en grande”
N’heu de posar un bon llevat.

Carnestoltes, quinze voltes
De Nadal de més a més
Tots els dies fossin festes
La Quaresma mai vingués.

El bordó de les butxaques
Mireu que esvorat està.
Tot el dia obra i tanca
Sense mai no reposar.

Les butxaques escurades
A fiar tots anirem.
No us espanteu taberneres
Que per Pasqua pagarem.

Les butxaques proveïdes
No diguessin mai que no
Tot el dia cridaríem
Noia! Porta’m el porró.

Pel dijous llarder es comença
Aquell goig amb gran tropell.
De dies de les grans ballades
I al vespre tots a la pell.

Tot saltant i fent postures
N’hi van tombant algun got
I després és gust de veure
Com fan la dansa del Llop.

Perquè els galers, amb franquesa,
Els paguem algun porró.
Menjar i beure a costa d’altres
M’estalvio tot això!

El dia de Carnestoltes
És un dia principal
Que es va a buscar aquell home
com si fos un general.

Ai mares que teniu filles
Compreu-los-hi un bon vestit
Que anar a les ballades
A la tarda i a la nit.

El dilluns de les pastores,
Ai! Quin dia n’és aquell!
Donzelles, viudes i casades
Totes tenen gran tropell.

Per què n’és la llur diada
Que poden anar a triar.
Totes diuen: Ara passa,
És hora d’aprofitar.

El dimarts de Carnestoltes
És un dia principal
A la tarda a les ballades
I de nits tots al sarau.

De dies a les ballades
i de nits tots al sarau..
Ja podem estalviar-nos
De tancar la bossa amb clau.

El divendres i el dissabte
Tothom conta el que ha passat
Principalment d’aquells homes
Que n’agafen algun gat.

I també d’aquelles dones
Que les han d’acompanyar
I que quan són a casa seva
No se’n saben despullar.

La Quaresma és arribada
Bé ho podeu considerar
Que no es pot menjar costella
Sinó ous i bacallà.

Una altra cançó apareix en el recull El Rec del Tint (4) aportada per la manlleuenca Eulàlia Homs i Soldevila que recordava que es cantava a principi de segle XX a la plaça de Dalt Vila :

CANÇÓ DEL CARNESTOLTES

Carnestoltes quinze voltes
de Nadal a més a més.
Tot lo dia fossin festes
la quaresma mai vingués.
La quaresma és arribada
ja ho podeu considerar
no podrem menjar costelles
sinó ous i bacallà.
Ai mares, a les canalles,
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que és un home divertit.
El dilluns de les pastores
ai quin dia n’és aquest:
donzelles, vidues, casades,
totes tenen grans tropells.
Perquè n’és la llur diada
que poden anar a triar
totes diuen: - Ara passa
n’és hora d’aprofitar.
El dijous llarder es comença
aquest goig amb gran tropell:
de dies a les ballades
i al vespre tots a la pell.
El divendres i el dissabte
tothom conta el que ha passat
principalment aquells homes
que n’agafen un bon gat.
I també aquelles dones
que les han d’acompanyar
i quan són a casa seva
ja les han de despullar.

L’any 1856, el manlleuenc Martí Alsina (5) va compondre unes cobles dedicades al Carnestoltes. Aquests versos, escrits en català de l’època i amb més intenció que encert, són una gran prova de l’admiració i seguiment que rebia aquest personatge bufó i el seu simbolisme. A les seves lletres s’hi pot llegir les diverses manifestacions festives, balls, danses i altres activitats, que es realitzaven amb gran admiració. En van recitar fins a finals del XIX el dia de l’arribada d’en Carnestoltes.

COBLAS D'EN CARNESTOLTAS

Patricis den Carnestoltas
Escolteu lo que os diré,
Venerem en Carnestoltas,
Mireuse que ara convé
Com que som als últims días
No ´l voldriam agraviar
Perque un altre any ab franquesa
A Manlleu vulga tornár.
Poseuvos tots ab bon órdre
Los que desitjeu seguir
Las bullicias de aquest home
Que os fará molt divertír;
Preneu tots una advertencia
Y´m direu que es veritat:
Si voleu fer bona pasta,
Heu de posar bon llevat.
Carnestoltas quinze voltas
Y Nadal de mes en mes,
Tots los días fossen festa
La quaresma may vingués;
La butxaca provehida
Que no digués may que nó,
Tot lo día cridaría
Noya portam´lo porró.
Lo dijous llardé ´s comensa
Aquell goig ab gran tropell:
Lo dematí las Gitanas
Y ´l vespre picá a la pell;
Tot saltant y fent posturas
Ni van tombant algún got,
Y després es gust de veurer
Com fan la Dansa del Llop.
Lo divendres y ´l dissapte
Tot es conta ´l que ha passat
Principalment aquells homes
Que agafaren un bon gat:
Perque ´l Galés, ab franquesa,
Als pagan algun porró;
I menjant á costa de altres
M´estalvío tot aixó.
Diumenge de Carnestoltas,
Día alegre y divertit,
A joves, vells i canalla
Poseulos un bon vestit
Per ´na veurer las balladas
A la tarde, y a la nit
Venerem en Carnestoltas,
Qu ‘es un home divertit.
Lo dilluns de las Pastoras,
¡Ay quin dia n és aquell!
Las donzellas y casadas
Totas tenen gran tropell
Perque n ‘es la llur diada
Que poden ana’ á triar
Totas diuhen: ara passa
Y es hora de aprofitar.
Quina diada n és aquella
¡Si sempre pogués durar!
Que las donzellas tingueren
Lo dret de pogues triar;
Moltas hi ha que fant pesebre
Que no ne farian may
Y ‘ls Galés no ‘s queixarían
De tenirhi tant poch ball.
Lo dimars de Carnestoltas
Es lo día principal
De festejar aquell home
Com si fos un General;
De días á las balladas,
Y ´l vespre tots á sarau:
¡Ja podeu estalviarvos
De tancar la bossa ab clau!
En sé´al vespre vos convida
Que ho aneu tots ben vestits,
Que éll ha de marxá á desterro
Y vol veure al seus amichs.
Los encárrechs que ell vos donguia
Procureulos á cumplir,
Y ensent l ’endemá enterreulo
Que may més puguia surtir.
Lo botó de la butxaca
Mireu qu ‘esmolat qu’está,
Tanca y obra, y obra y tanca,
Mentres res hi pot trobá;
Mes quan veu que res hi troba
Ne llensa un profund sospir:
Veusaquí; teniu las mantas
Sobre tot porteu més ví
La quaresma es arribada.
Ja us podeu figurá’
No ‘s pot menjar butifarra
Sinó ous y bacallá,
La butxacas escuradas
Y tots á fiá anirem
No us espanteu, taberneras,
Que per Pasqua pagarém.
Al enterro os recomano
Que no fasseu escaldums,
Sobre tot feu bona feyna
Que no faltin pas molts llums
Perque després no hi haguessim
De tornarhi á remana’
Que ni hauria que dirían
Aixó sempre durará.

Del mateix Martí Alsina es conserva un sermó que ‘en Carnestoltes’ va llegir, durant la segona meitat del segle XIX, en la seva arribada a la població. Tot i que s’havia intentat substituir en alguna ocasió, per fer-ne un de més crític amb la situació de la població, es va mantenir durant aquest llarg temps:

SERMÓ DEN CARNESTOLTAS

Nobles vehins de Manlleu
Que m’escolteu,
Potser que alguns ja tindreu
Cabals memorias
De certas requisitorias
Que´s van passá’
Molt poch temps há
De un home tal
Que tenía gran cabal
Y gran comers,
Vivía guanyant diners
Tractant ab banyas:
Un día per sas assanyas
Tot ho perdé,
Y’l pensament li digué
(Y aixís ho feu)
De venirsen á Manlleu
Per Carnestoltas.
Al día daba mil voltas
Seguint cafés,
Saraus hostals, y ademés
Carrers y Plassas,
Anant ell ab sos sequassas
Per tot corrent
Desencaminant jovent
Y gent antiga,
Era tota sa fatiga
Desviá ‘l mon,
Gran trevall tingué tothom
En perseguirlo,
Sense poder conseguirlo,
Pero al fi n’és encontrat
En un hostal amagat
Molt contentó
A sota ´l bot del recó.
Si no te ´l gat
Prou los hauría escapat
Lo gran tarydó!
Lo portan á la presó
Encontinent.
Dos homes de enteniment
Varen marxá,
Com en Botxa y son germá.
La causa passa a la Audiencia
Y ´ls Jutges feren sentencia
Ab brevetat.
Deu mesos fou desterrat
Nostre atrevit
Per ferli perdre ´l dalit
Ab lo desterro.
Y ara se ha deixat enterro
Com si fos mort,
Y ha recomanat molt fort
A sos companys
Que en lo present y altres anys
En semblants días
Ab las majors alegrías
Junts al hostal
Fassin un sarau com cal
Ben resoluts
Ballant lo ball dels cornuts
Y li cantin las absoltas
Dient: ¡Viva en Carnestoltas!

Aquestes composicions són es testimoni i la prova que a meitat segle XIX el Carnestoltes era una manifestació festiva i social ben viva a Manlleu de la qual, properament, se’n relatarà la història.

Imatge: retrat d’estudi. Dècada 1930. Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu

(Continuarà)

Vegeu, també: El ‘Carnestoltes manlleuenc’ I: la tarda de la diada de Reis

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari Català: el curs de l'any. Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, v. 2, pàg. 296
2 Contijoch, Antoni. "Coses de Manlleu". Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955
3 Contijoch, Antoni. "Coses..." Íbid
El Rec del Tint: recull de cançons populars. Vic : Impremta Daví, 1980, pàg.s. 76 i 77
El Ter, periódico independiente. Manlleu. any III, núm. 31, 11 de febrer de 1899, p. 2

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?