La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El ‘Carnestoltes manlleuenc’ III: la història

La història del ‘Carnestoltes manlleuenc’ es perd, com se sol dir, en la foscor dels segles passats. Les poques dades que hi ha de la seva celebració en temps passats es deu a referències indirectes d’algun autor dedicat a la recerca del folklore o a la memòria, volàtil, d’un manlleuenc.
El primer esment del qual es té constància el va aportar Domènec Torrent i Garriga (1) a finals del segle XIX quan, en paraules seves, el Carnestoltes ja es trobava en plena decadència. La dada més antiga que aporta és de l’Arxiu Municipal, document de 1652 que no s’ha pogut localitzar, que en forma de ban prohibia les activitats carnestoltesques a causa d’una epidèmia, menys el ball de la Post “per ser de molta serietat”. De cent anys després, concretament de 1755, i pel mateix Torrent se sap que un altre ban municipal prohibia la utilització de màscares (2)
Durant el segle XIX es devia produir, veient el ressò i anotacions que en van fer els estudiosos posteriorment, el màxim moment del Carnestoltes a Manlleu. Així devia ser quan el 1856 Martí Alsina va compondre el Sermó i lesCobles d’en Carnestoltes que durant força dècades es van llegir amb motiu de la festa i que a hores d’ara permeten resseguir les principals activitats que se celebraven.
La industrialització de Manlleu devia condicionar decisivament el desenvolupament del Carnestoltes. Per noms de danses i per les referències conceptuals dels diversos balls que es duien a terme, cal remetre’s a un moment preindustrial i de fonament agrícola: pastores, llop, llum, etc. Els moviments de població, entre nuclis, i la segmentació horària –sobretot des de la generalització de l’energia elèctrica que va desdibuixar el límit entre el dia i la nit- i de la transformació del calendari –que va deixar de basar-se en els processos naturals per fer-ho en les necessitats de producció- van trencar amb les manifestacions populars ancestrals. Se sap que en alguns moments del cicle del Carnestoltes es parava la fàbrica, com era el cas del Dijous Gras, i sens dubte l’ambient festiu devia influir en la bona marxa de la maquinària. És en aquest punt, i per aquesta raó, que pels darrers anys del XIX Domènec Torrent assenyalava els mals temps i la “decadència” de la festa.
La nova societat va comportar, per altra banda, uns canvis d’escenaris. La barreja entre la utilització de l’espai públic per excel·lència, el carrer i la plaça, i l’espai privat, la casa particular on es feien alguns dels balls de llum, va donar pas a la utilització d’uns espais –es podrien considerar semipúblics o semiprivats- que van acabar essent els locals de les entitats culturals i recreatives que prenien força. Les nombroses societats, dels més variats caires polítics i socials, prenien el relleu, de forma més organitzada i reglamentada, a la massa popular, de moviment espontani. D’aquesta manera es van començar a organitzar balls de màscares en recinte tancat i de nou disseny festiu.
Alguns fets històrics, d’abast internacional, també van afectar negativament l’ànim del carnestoltes. El 1898, en plena Guerra de Cuba –a la qual havien anat a lluitar alguns manlleuencs- i en moment de crisi econòmica, es van desenvolupar molt poques celebracions i malgrat que el sentiment es deixava notar les autoritats no havien deixat mai de fer el ban obligat en el qual es demanava tranquil·litat i poca disbauxa (3) El mateix va passar el 1899, any en què només es va fer algun ball del llum i algunes danses públiques a la plaça Quintana on va assistir molta gent, sobretot quitxalla (4)
L’any 1900 va ser una ocasió ben especial. En un intent de recuperar l’antiga magnificència es van programar les mateixes activitats tradicionals. D’aquesta manera, el dia de Reis va tornar a marcar l’inici del cicle festiu dedicat al rei de la broma. El periòdic La Veu de Catalunya, editat a Barcelona, recollia la notícia de l’esdeveniment (5). En aquella ocasió, també es van fer funcions al teatre dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) i al local de la Joventut catòlica, i balls a can Garcia i al Círcol Lliure Republicà. Aquesta darrera entitat, a més, va veure avortat el seu intent, per ordre de les autoritats provincials, de fer una carrossa referent als presos de Montjuïc, fet que sacsejava el moment polític.
Tot i que aquelles festes no eren gaire problemàtiques, des del punt de vista de l’ordre públic, se seguien publicant els ban que prohibien, des de la clàssica por governamental a l’ocultació de la identitat personal de la població, la utilització de caretes al carrer (6).
L’església, però, no deixava de desconfiar de les lleugereses que suposava la festa. Era tradicional que a santa Maria hi haguessin sermons, el diumenge, dilluns i dimarts de Carnestoltes, de desgreuge i petició de perdó per les ofenses que ocasionalment es poguessin fer a qualsevol dels sagraments.
L’any 1901 devia marcar un abans i un després en el Carnestoltes manlleuenc. Els fets ocorreguts pel mes de març (7) van sacsejar la vida social de la població. Unes setmanes abans, en plenes festes, ja van ocórrer desgràcies i fets conflictius que indicaven l’ambient de conflictivitat (8).
Després d’aquells fets mai més, per tradició o de forma organitzada, es va tornar a celebrar un Carnestoltes seguint l’esquema antic.
Els nous temps van comportar una nova festa. Les associacions i societats van prendre, definitivament, el relleu i organitzaven balls de disfresses i funcions teatrals. El 1916 la festa va transcórrer sense gaire per destacar; només en va sobresortir una petita rua, el dilluns, amb dues carrosses. La primera era l’anomenada Ronda del Tast, simulant una cuina, i l’altra la de la Societat dels Pescadors de Canya.
Durant la dècada dels vint es va imposar la moda de fer concursos de disfresses. L’Ateneu Manlleuenc, la Societat l’Estrella i la Unió Choral, al teatre de can Garcia i al Teatre Edison organitzaven grans balls on les millors indumentàries podien aconseguir un premi de fins a 150 pessetes. En una ocasió va guanyar una dona vestida de tal manera que imitava la font central de la plaça Fra Bernadí de l’època; el 1929 la guanyadora va ser Quitèria Castells imitant una odalisca (esclava o concubina d'un harem turc). Aquesta va ser una nova època daurada del carnestoltes local.
L’any 1933, a més dels actes socials, va tenir lloc una rua a la plaça Fra Bernadí amb carrosses guarnides. Tres vehicles engalanats van desfilar, acompanyats d’orquestra, pels principals carrers de la població [vegeu la imatge que acompanya aquest article].
El carnestoltes de 1936 va ser el darrer abans de la Guerra Civil. L’anterior no havia estat massa lluït, segons la crònica de la premsa, i aquell tampoc devia ser-ho gaire. Pocs mesos després esclataria el conflicte bèl·lic que portaria més de tres dècades de dictadura i la desaparició definitiva de qualsevol celebració carnestoltesca per molt de temps.

Imatge: Carrossa del Carnestoltes de 1933 a Manlleu. Foto Salarich. Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu

(Continuarà...)

Vegeu, també:
El ‘Carnestoltes manlleuenc’ I: la tarda de la diada de Reis
El ‘Carnestoltes manlleuenc’ II: diumenge anterior a Dijous Gras. Cançons i cobles del segle XIX

Notes:
1 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893
El Ter, 8 de juliol de 1899
El Ter, 26 de febrer de 1898
4 El Ter, 25 de febrer de 1899
La Veu de Catalunya, 5 de març de 1900
El Ter, 16 de febrer de 1901
7 Bayón, Emili “Els fets de març de 1901 a la conca del Ter (I i II)”,  El Ter, núms. 60 i 61, març i abril de 2001
El Ter, 5 de març de 1901

Articles diversos sobre el Carnestoltes manlleuenc en premsa periòdica:

  • Albareda, Joaquim. "El Carnestoltes i el Ball de la Post de Manlleu", Manlleu Publicació, núm. 183, 26 de febrer de 1982, pàg. 4 i 5
  • Arimany, Joan. "De quan Manlleu es disfressava", Manlleu Publicació, núm. 466, 12 de febrer de 1988, pàg. 3 i 4
  • Arimany, Joan. "Carnestoltes a Manlleu, fa cent anys", Manlleu Publicació, núm. 816, 16 de febrer de 1996, pàg. 8 i 9
  • Contijoch, Antoni. "Coses de Manlleu",  Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955
  • Gasol, Josep M. "Calendari folklòric manlleuenc", Lletres Amicals, núm 18, Manlleu, 1958, pàg,s. 50 - 122
  • Pujol, Marta. "Carnestoltes", Manlleu Publicació, núm. 814, 8 de febrer de 1996, pàg. 9
  • Pujol, Marta. "Carnestoltes II", Manlleu Publicació, núm. 815, 16 de febrer de 1996, pàg. 9

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?