La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Una tradició infantil força bèstia: “el gall de santa Caterina”

Antigament i en algunes localitats catalanes, era tradició que arribat el 25 de novembre els nois celebressin la diada de santa Caterina amb una activitat força bèstia, en què acabaven matant uns galls a cop de sabre de fusta. Era una manifestació popular que, a hores d’ara, no suportaria l’aplicació de la Llei 22/2003, de protecció dels animals.
Tot i que santa Caterina havia estat considerada la patrona de les noies com sant Nicolau ho era dels nois (1), la seva diada tenia com a protagonistes, en alguns llocs, els joves de gènere masculí. També ho eren uns innocents galls que eren víctimes del seu joc.

 

Tradició molt celebrada a Ripoll

L’anomenat “Gall de santa Caterina” era un tradició especialment celebrada a Ripoll d’on es va poder recollir amb major exactitud. Joaquim Boixés va resumir l’activitat de la següent manera: “A punta de dia els nois, portant cada un gall, sortien als voltants de la vila. Allí feien barallar els galls i, amb grossos i lluents sabres de fusta donaven colps als animalons, matant-ne més d’un, mentre cantaven una antiga cançó... (2)". El folklorista Joan Amades (3) per la seva banda, va recollir la cançó que entonaven:

“Gall de Santa Caterina,
tu que en passes la farina,
si m’espatlles el sedàs,
amb un cop de sabre
et tallaré el nas”

D’aquesta cançoneta n’ofereix una versió, possiblement més fidel, Rossend Serra i Pagès a la revista ripollesa El Puigmal (4):

“Gall de Santa Caterina, vina.
Tu que en passes la farina,
Si m’espatlles el cedaç
Ab un cop de sabre ‘t llevaré ‘l nas”

I assenyala que, amb posterioritat, s’hi va afegir:

“El gall, el gall de la Passió
Jesucrist Nostre Senyor”

Era així com els nois de Ripoll es dividien en dos grup: el grup de grans i el grup de petits. Cadascun procurava anar amb un gall a la mà. S’apropaven, segons el mateix Rossend Serra, “al turó d’en Puig-origuer, els grans, i al Pla de Sant Pere, els petits y allí feyen barallar les bestioles. Després s’en entraven a la vila y fins a prop de mitj dia, anaven passant pe’ls carrers aguantant el gall ab la mà esquerra y empunyant el sabre ab la dreta, mentres cantaven la cançó esmentada (5)”. Sembla ser, apunta el mateix autor, que els galls els eren proporcionats per les mateixes famílies que els el cedien per tal que es divertissin i, després tornar-los al galliner; als nois , però, solien preferir matar-los a cop de sabre i així poder-los menjar.
Els sabres de fusta que els nois utilitzaven com a arma solien ser proporcionats pels fusters de la població, els quals eren exposats als seus establiments des d’una setmana abans per temptar als nois. Serra afirma que “hi havia sabres explèndits: ab el mánech enmangrat y la fulla pintada de blau imitant l’acer, ab ondulacions y pichs blancs y el preu variava de 4 quartos a mitja pesseta, segons el tamany y l’obra artística (6)”.
L’origen d’aquesta festa de Ripoll s’ha pretès trobar en les, ocasionalment, difícils relacions entre la gent de la vila i el domini que exercia l’abat del monestir de Santa Maria, concretament en els drets de moldre la farina tal com fa referència la cançó; així, com diu Amades, “hom suposa que el gall al qual els infants adrecen llurs amenaces representa l’abat (7)”. Aquesta suposició sembla força versemblant i la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, en tractar la vila de Ripoll, ho verifica i fins i tot proporciona una data concreta d’inici de la manifestació quan diu: “ja a la fi del segle XIII esclataren les primeres dissensions entre els vilatans i el monestir; la primera coneguda, el 1296, donà lloc a la festa popular coneguda com el ‘Gall de Santa Caterina’, en la qual hom matava a cops un gall –emblema de la vila i escut seu derivat de l’etimologia popular ‘Rivi-pullo’- que per al poble representava l’opressió del monestir (8)”. De la mateixa opinió és Joan Soler i Amigó que recull com “s’explica que l’origen de la tradició prové de Ripoll, en senyal de protesta contra el domini de l’abat (9)”.
Aquesta activitat que ara consideraríem tan bèstia, va desaparèixer principi de segle XIX tal com apunta, a 1909, Rossend Serra: “la festa que havia sigut sempre puntualment observada, a últims del segle passat va anar decaient y va morir d’inanició a començos de l’actual; de manera doncs que es una costum desapareguda ara mateix, es pot dir (10)”.
La celebració del “gall de Santa Caterina” sembla que no era exclusiva de Ripoll. S’ha documentat que es realitzaven altres manifestacions, molt semblants i en la mateixa data, en diferents poblacions de Catalunya.
Precisament, un article de Josep Puig i Cadafalch publicat al Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics titulat “Una miniatura del ‘Beatus de Silos", explicada per un costum de Ripoll (11)” explica com en un estudi sobre l’art romànic (12) s’exposa una miniatura de l’esmentat document medieval molt interessant. Diu que hi apareixen “dos personatges, calçats de socs que augmenten llur alçada, són representats dansant. Un d’ells toca un instrument de corda, una mena de viola; l’altre agafa pel coll un gall, amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta branda un gran coltell de fulla corbada”. Aquesta escena la compara amb el desenvolupament de la festivitat ripollesa i afirma que “Heus ací un costum anterior al segle X conservat fins avui a Catalunya, que il·lustra la miniatura del Beatus de Silos” per acabar assenyalant que l’àrea geogràfica on se celebrava era molt més àmplia.
L’existència a d’altres poblacions catalanes del “gall de Santa Caterina” va exposar-la Rossend Serra i Pagès a la revista ‘El Puigmal’ (13). En un dels articles fa referència a Camarasa (Noguera) on, els nois, sortien en colla “portant un d’ells, el més aixerit d’estudi, un gall” que, corejat per la resta, cantava la següent cançó:

“Santa Caterina
Lo gall y la gallina;
Sant Nicolau
Bisbe de pau.
Panses y admetlles.
¡Tot lo que vulgau!
Virolet Sant Pere
Virolet Sant Pau.
Los Xiquets fan festa
Per Sant Nicolau
Bisbe de pau.
Panses y admetlles
¡Tot lo que vulgau!”

Així, segueix Serra, “passaven per les cases, anaven reunint panses, admetlles y altres coses, acabant la festa ab la mort del gall y el consegüent ápat de tot lo plegat, ja fos en una casa particular, ja a fora de la vila”.
Aquesta activitat se celebrava per sant Nicolau, com diu la cançó. Rossend Serra, però, defensa que, en un principi, es devia celebrar per santa Caterina “perque de lo contrari, no tindria rahó de ser que per celebrar un sant, comencessin per aludir a un altre”; li reforça aquesta idea la dependència antiga de Camarasa respecte el monestir de Ripoll, d’on hauria estat manllevada.
Fon quan fos, el mateix Serra reconeix que “aquesta pràctica tradicional –la de Camarasa, ha desaparescut ara mateix; en el mes de Desembre prop-passat –o sigui, el de 1908-, va deixar de celebrar-se, perque segons sembla ‘l mestre s’hi va oposar”.

 

A Manlleu, també
També estava desapareguda, ja a finals del segle XIX, la festa que explica Domènec Torrent i Garriga i que se celebrava a la població osonenca de Manlleu (14). Durant el curs escolar, els nens manlleuencs lliuraven, al seu mestre, un quart (tres cèntims) que servien per generar un fons econòmic amb el qual, el dia de Santa Caterina, es feia dir una missa i, amb el sobrant, es compraven galls. L’autor explica que, amb aquests galls, els nens anaven a córrer a un prat de l’entorn manlleuenc “que solia ser el que es coneixia com del Fugurull, situat al sud i a poca distància de la vila, on passaven alegrement el dia”. Acabada la sortida, tornaven a la plaça major de Manlleu on se sortejaven, entre els nens participants, els galls comprats. I acaba la referència explicant la festa que se celebrava a Ripoll tot tancant la narració de la celebració manlleuenca, precisament, fent la pregunta: “serà Ripoll el bressol d’aquesta diversió infantil?”.
En el moment en què Torrent i Garriga va descriure aquest manlleuenc “gall de Santa Caterina, el 1893, feia temps que no es feia doncs inicia el relat amb aquestes paraules: “Diversió de nens que s’ha perdut. Antigament, i fins en temps dels nostres anys jovenívols...”; això deuria ser cap a mitjan segle XIX.
Certament, fos on fos que se celebressin manifestacions infantils amb el gall com a protagonista, és innegable la importància que hi tenia aquest animal i no un altre. Joan Soler el descriu com “l’ocell solar per excel·lència” i recorda que “els sacrificis de galls són antiquíssims: amb motiu del solstici d’hivern, ritu solar (15)”. És a dir, la relació entre el moment de l’any, quan el dia és més curt i, antigament, prop del solstici hivernal i el gall no sembla casual. I és precisament, com en el cas de Camarasa esmentat abans, que per sant Nicolau es repeteixen més festes amb el gall com a protagonista –o com a víctima.

Notes:
1 “Santa Caterina”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 703. Joan Amades atribueix a santa Caterina el patronatge dels estudiants en general i que aquests feien festa d’escola en aquesta data. Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 5, p. 727 – 735
2 Boixés, Joaquim. El petit país del Ripollès. Ripoll : Maideu, 1970, p. 217 – 218
3 Amades, Joan. Costumari català: el ... [op. cit.], p. 728 – 729
4 Serra , Rossend. “El gall de Santa Caterina II”,  El Puigmal – revista Autonomista Ripollès. Centre Autonomista Ripollès : Ripoll, any III, núm 76, 10 d’abril de 1909, p. 602
5 Íbid
6 Íbid
7 Amades, J. Cotumari... Íbid, p. 729
8 Pladevall, Antoni. “ La història. La vila de Ripoll. Ripoll”. Dins: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona : Gran Enciclopèdia Catalana, 1993, v.8,  p. 301
9 “Gall de Santa Caterina. Gall”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la… [op. cit.]. p. 320
10 Serra, “El gallde....” [op. cit]

11 Puig i Cadafalch, Josep. “Una miniatura del Beatus de Silos explicada per un costum de Ripoll” [en línia] Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, any: 1952, vol.: 1, p. 7 – 8 [Consulta: 23 de novembre de 2008] Disponible a:http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/viewFile/32596/155944
12 Gómez Moreno, Manuel. Madrid, 1934, làm. XI, 2
13 Serra i Pagès, Rossend. “El gall de Santa Caterina II”, El Puigmal – revista Autonomista Ripollès. Centre Autonomista del Ripollès : Ripoll, any III, núm 73, 20 de març de 1909, p. 581
14 Torrent i Garriga, D. Manlleu: croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, p. 216 – 219
15 “Gall”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la... [op. cit], p. 317 - 318.

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?