La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La desapareguda “Festa de l’Ajuntament” celebrada després de Corpus

L’Ajuntament de Manlleu celebrava una festa pròpia el diumenge dins l’octava de Corpus. Malgrat que pugui semblar sorprenent, l’anomenada “Festa de l’Ajuntament” va tenir una llarga vida. Provenia d’un moment desconegut, en ple segle XIX o d’abans, i va perdurar fins a mitjan dècada de 1960. Com si  es tractés d’una activitat corporativa, es podria qualificar com una “festa d’empresa”. Per altra banda, la coincidència amb la data –també movible segons Corpus- de la festa de la Mare de Déu de la Font, permet interpretar que es tractava d’una doble celebració amb un sentiment ben manlleuenc.

Domènec Torrent i Garriga, l’any 1893, ja esmenta la “festa de l’Ajuntament” i la situa el primer diumenge després de Corpus. Aquesta seria la data establerta mentre va existir. L’autor indica que,  per la vigília, es cantaven completes i es feia una serenata a l’alcalde i a cadascun dels regidors i el dia de la festa se celebrava un ofici solemne a l’església parroquial, al matí. A la tarda hi havia un banquet al qual assisteixen l’Ajuntament, el rector i altres sacerdots, així com el jutge municipal (1).

L’any 1898, a causa de la Guerra de Cuba i les Filipines i la crisi econòmica es va celebrar amb menor opulència “[...] por respeto á las críticas circunstancias que acibaran el corazón de los expañoles”. Malgrat això, es va fer ofici solemne amb orquestra i la processó religiosa que seguia un recorregut circumscrit als carrers de Dalt Vila, com se solia fer per la diada de Corpus. Els assistents al protocol·lari seguici van ser el “Magnífico” Ajuntament, l’exjutge municipal Joan Llagostera en representació de la institució, els caporals dels sometents armats de Catalunya, l’assessor de l’Ajuntament, mestres d’instrucció pública i alguns alts funcionaris municipals, així com el clergat parroquial, la banda municipal, el col·legi de nens dirigits per Germans de les Escoles Cristianes de La Salle amb el seu estendard i, també, un bon nombre de fidels. Els carrers estaven ben guarnits i s’havien disposat tres altars on s’aturava el Santíssim custodiat pel sergent de la Guàrdia Civil i quatre militars del mateix cos.

Una bona assistència de manlleuenques i  manlleuencs va presenciar el pas del grup itinerant amb l’actitud que s’esperava: [... con la debida piedad y recogimiento, no habiéndose notado en parte alguna irreverència ni desmán que mereciese correctivo”. L’Ajuntament va oferir, després de la processó, un refresc a la representació parroquial i als convidats “[...] que fué modestísimo, comparado con el del año anterior, en virtud de las calamidades que se ciernen sobre nuestra infortunada España”.(2)

L’any següent, la processó es va fer a la tarda del diumenge i una missa que va ser seguida del refrigeri habitual. En aquesta ocasió aquest berenar va ser “[...] muy bien servido por la acreditada casa-pasteleria de D. Jose´Dot”. L’oferiment que feia l’Ajuntament, segons es desprèn de les paraules del periòdic, era el retorn al refrec semblant que en la diada de Corpus, pocs dies abans, havia ofert per al rector ecònom o administrador parroquial.(3)

La banda municipal tenia cert protagonisme en aquesta festa. En l’edició de l’any 1900, el dissabte vigília de la celebració van fer una cercavila pels carrers de Manlleu i, després, van tocar una serenata davant el mateix Ajuntament. L’endemà, dia de la festa, el grup va acompanyar els representats del consistori a l’ofici solemne i a la posterior processó pels carrers de Dalt Vila. Per si no fos prou, se’ls va encomanar tocar algunes peces al capvespre a la plaça de Fra Bernadí. (4) Aquestes peces, com recull el periòdic de l’època, van ser El Ebro, tanda de valsos, de Martorell; la polca Aurora, del director de la banda, Alfons M. Xancó; la jota Baturros, de Caballero, i el pasdoble A las armas, del mateix  Xancó. Aquesta mateixa publicació constatava que la banda gaudia d’un falaguer èxit  “[...] habida consideración del poco tiempo que se ha empleado para organizarla y con educandos de la escuela de música que en su mayoría no conocían los instrumentos más que de vistas”. (5) Certament, aquesta banda es va formar a principis d’aquell mateix any 1900 i per l’abril encara estava “en proyecto” (6)

En època republicana se seguia celebrant aquesta festa, que es considerava tradicional:

“Com que diumenge passat era la festa tradicional de l'Ajuntament, es reuniren els nostres representants en un sopar, celebrat a la Fonda Catalunya; 8 regidors, entre ells el batlle que  presidia, soparen en la intimitat. Bon profit i que per molts anys puguin celebrar-lo”. (7)

L’any 1957,  es recordaven els actes celebrats en el marc de la festa: “Con un solemne oficio empezó la fiesta de nuestro Municipio que a los acordes de la Orquesta Bofills asistió en Corporación. Inmediatamente después fue servido un aperitivo en el Círculo Nacional. Por la tarde la procesión por las calles de Dalt Vila....”. Aquell any, coincidint amb la festa de Sant Joan, l’Ajuntament va adherir-se a les celebracions que el passeig del mateix nom ja celebrava: “[...] y al atardecer sardanas en el Paseo de San Juan como participación municipal al esplendor de las fiesta de aquella via”.(8)

L’any següent, la crònica descrivia la festa amb un sentit similar i indicava que “como es  costumbre además de los actos religiosos, mañana, habrá audiciones de sardanas al mediodía y tarde ante la ‘Font de la Mare de Déu’ asociándose así la Corporación Municipal a la tan típica fiesta manlleuense” (9) 

Aquell mateix any, el Dr. Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc, recollia que “tradicionalment, l’Ajuntament fa celebrar [...] una festa eucarística. N’és número principal la processó que es fa pels carrers de Dalt Vila. Una audició de sardanes, per la mateixa cobla que ha acompanyat la processó, és el complement dels actes religiosos de la diada”(10).

L’any 1965 encara se celebrava i el periòdic Comarca (11) se’n feia ressò amb el llenguatge florit propi de l’època: “Una inveterada costumbre que se pierde en las seculares crónicas locales, es la típica fiesta de la Corporación Municipal que coincide cada año en la Dominica dentro de la Octava del Corpus. Los actos que se celebran con tal motivo vienen a significar un agasajo a los Ediles a modo de gentileza y reconocimiento hacia su entrega a favor de la Administración pública”. La crònica afegia que “La fiesta llamada del Ayuntamiento, implica también cierto sentido religioso, sin el cual no se concebiria en nuestra Villa una celebración tradicional”. El text establia, de nou, la vinculació a aquesta festa amb una altra manifestació ben manlleuenca i d’origen desconegut: “Tal caràcter ha de buscarse en la popular devoción de Manlleu hacia la “Mare de Déu de la Font”. Cal dir que les dues activitat coincidien el mateix dia i, probablement, fossin complementàries l’una de l’altra. La de l’Ajuntament amb un caràcter més oficial i la de la Mare de Déu de la Font, d’un caire més popular i veïnal. Ambdues mantenien, això sí, el fort caràcter local. Seguint amb la festa de l’Ajuntament d’aquell any, s’acabava la ressenya esmentant que es va fer una excursió col·lectiva a la Garrotxa i, ja de nit, una audició de sardanes a la plaça.

La Festa de l’Ajuntament desapareix de les cròniques de l’hemeroteca local. Aquell 1965 hi havia hagut canvi d’alcalde. Josep Arqués assumia el càrrec i, possiblement, en detriment de la festa “tradicional” assumien una major preeminència les activitats estretament relacionades amb el règim.

Sortosament, va sobreviure la més sentida, i emocionalment més preuada, festa de la Font de la Mare de Déu. Tenim sort, encara ara, de gaudir-la.

 

Imatges:

Superior.- Consistori manlleuenc sortint de missa l'any 1912. Axiu Rafart Fons Biblioteca Municipal de Manlleu

Inferior.- La Banda Municipal després de la festa de 1900. Arxiu Valls Fons Biblioteca Municipal de Manlleu

 

Joan Arimany i Juventeny

 

Notes:

1 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vic: Imprenta y Librería de Ramon Anglada, 1893, p. 199

2 El Ter, núm.14, 18 de juny de 1898, p. 3

3 El Ter, núm. 40, 17 de juny de 1899, p. 2

4 El Ter, núm.62, 2 de juny de 1900, p. 2

5 El Ter, núm.63, 16 de juny de 1900, p. 3

6 Arimany, Joan. “Preludis de la vida musical a Manlleu, dins: Manlleu: músics del XX. Manlleu : Museu de Manlleu : Ajuntament de Manlleu : Caixa de Manlleu, 1991, p. 11 i 12

7 “Piscolabis”, Manlleu, n. 101, 4 de juny de 1932, p. 7

8 “La Fiesta del Ayuntamiento”, Comarca, n.28, 6 de juliol de 1957, p. 5

9 “La Fiesta del Ayuntamiento”, Comarca, n.52, 7 de juny de 1958, p. 7

10 Gasol, Josep M. “festa de l’Ajuntament”, Lletres amicals, 1958, v. 18, p. 96 [exemplar mecanografiat dipositat a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

11 “La Fiesta del Ayuntamiento”, Comarca, n. 236, 26 de juny de 1965, p. 1

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?